Avaluació, diagnòstic i tractament de les alteracions del llenguatge i de la parla.


El tractament de les dificultats de l’escriptura requereix:
1. Iniciar-se el més aviat possible i amb un bon diagnòstic.

2. Implicar, responsabilitzar i coordinar a tots els agents educatius: professors, família...

3. Fomentar la participació activa del nen amb sessions amenes i amb materials variables.

4. Permetre la reflexió sobre la pràctica per a millorar la competència.
Disortografia: Errors ortogràfics, en gramàtica i/o sintaxi basats en: discriminació auditiva deficient, deficient lateralitat, baix rendiment intel•lectual, retard en la lecto-escriptura, defectes visuals i espacials... que donaran una falta d’interès en l’aprenentatge (possible inadaptació familiar i escolar) i uns hàbits d’estudis defectuosos, possiblement aquest nen/a tingui un llenguatge deficient, sobretot en pronunciació, i a l’estructurar la paraula.

Discalcúlia: Dificultat d’integració dels símbols numèrics amb les quantitats reals dels objectes: dificultat d’interpretació de les quantitats, dificultat de coordinació espacial i temporal (problemes en les operacions de càlcul mental i en el grafisme). El nen dislèxic que rota les lletres, també ho pot fer amb els números, i a la llarga podria donar una discalcúlia. 6- 9 / 69 - 96 / 107 - 701

Disgrafia: Escriptura defectuosa sense trastorn neurològic o intel•lectual que ho justifiqui. Pot ser degut a una motricitat deficient que pot donar: rigidesa en l’escriptura; grafisme dèbil, impulsivitat, deficient organització de la pàgina, moviments gràfics dissociats, signes gràfics indiferenciats, utilització incorrecta del llapis, postura inadequada al escriure, etc.

Dislèxia: Trastorn en l’adquisició de l’escriptura, sense cap altre causa aparent: ni problemes motors, ni de CI, ni psicològics. Característiques: inversions en la lectura, addiccions, omissions, escriptura en mirall, vacil•lacions, repeticions, expressió i vocabulari molt pobre, degut a la seva lectura a l’aula el nen/a dislèxic es fa notar per inhibició o per aparició de conductes disruptives a l’aula (no voler treballar, es barallen, parlen...) com a maneres de cridar l’atenció amb formes que ell controla.

En ocasions la dislèxia va unida a altres problemes: disgrafia i, en fases posteriors apareix la disortografia. A vegades hi ha dificultats de pronunciació, sobretot paraules noves o llargues. Freqüentment afecta també als problemes de càlcul i pot arribar a una discalcúlia. Això és poc freqüent a l’inici, quan aprenen sumes i restes, però és més freqüent més endavant, quan resten portant, al haver de memoritzar les taules de multiplicar i aprendre l’escriptura numèrica.

També apareix la falta de comprensió lectora degut a una falta de ritme i a una absència de puntuació. A mesura que els cursos passen les característiques es fan més severes, i el retard escolar i conseqüències psicològiques són majors: baixa autoestima, se’l considera un vago, que no treballa, que no s’esforça, i se’l menysprea en quant a habilitats d’aprenentatge. Però tot això ocorre de manera inversa: el nen no pot controlar voluntàriament el seu aprenentatge. La posició de la família i dels professors és pensar que el nen/a té només un retard evolutiu o que és un vago. El nen/a fa conductes compensatòries i llavors es produeix una desadaptació personal.

En aquests nens/es és característic la falta d’atenció degut a l’esforç intel•lectual que han de realitzar per superar les seves dificultats, per això l’aprenentatge de la lectura i l’escriptura no té cap interès i estan desmotivats.

La dislèxia es presenta en molts graus, però generalment no es supera mai al 100%. El major o menor èxit en el tractament està en un bon diagnòstic. Podem trobar alteracions en el llenguatge del tipus:

- Dislàlies (inversions i confusions de fonemes): arbre- albre – arble

- Omissions de fonemes: braç –baç; el gat – e gat ; nosaltres – nosaltre

- Inversions dintre d’una síl.laba o dintre d’una paraula: xocolate- coxolate; lapa-pala

- Retard en l’estructuració i reconeixement de l’esquema corporal.

- Dificultat pels exercicis sensorioperceptius: distinció de colors, formes, tamanys, posicions...

- Poca habilitat en exercicis manuals i de grafia.

- Moviments gràfics invertits: b/d “escriptura en mirall” d/q; b/g; g/p; d/p

- Falta de sincronia de la respiració amb la lectura (signes de puntuació desapareixen), llegeixen amb veu molt fluixeta, dificultat en seguir una línia (salten la línia o la repeteixen)

- Postura inadecuada (del nen/a i del full de paper)

- Tendeixen a confondre xifres de sons similars 50/60

- La dificultat en l’expressió oral es plasma en l’escriptura: dificultat d’ordenar oracions, puntuar, expressar-se amb termes exactes...

extret de: http://psicoinfant.blogspot.com.es/

Deja de fumar YA!

Post más valorados en los ultimos 30 dias